martes, 12 de abril de 2016

Aïllament i desolació

Sempre que penso en tu
mai sóc més sol.
Viatjo de dalt a baix
sense ser tan sols so.

Quan crec en tu
em puges fins al soroll
i les teves costelles semblen
pluja fina de mil colors.

Res m'agrada més
que la sorra groga
en els teus ulls.

Res m'agrada gens
i estic plorant.
No vull ser sinó un cuc.

No hay comentarios:

Publicar un comentario